Invictus

A fora, on la nit em cobreix
negra com una mina d'un pol a l'altre,
agraeixo a qualsevol déu, si existeix
la meva ànima inconquerible.

Pres per l'acuitat de la circumstància
no he gemegat, ni esgarrifat
sota els batzacs de l'atzar.
El meu cap sagna, però no és cot.

Lluny d'aquest lloc de còlera i planys,
la basarda dels horrors de l'ombra.
Tanmateix, l'amenaça dels anys
em cercarà, trobarà i no sentiré por.

No importa com d'estret sigui el portal
ni quants càstigs tingui la sentència,
sóc l'amo del meu destí,
sóc el capità de la meva ànima.

                           William Ernest Henley
                               (trad. CMtnezQ - 2014)

Ball litúrgic

El gel desglaçat
convertit en cendra.
Follia dins el racó
de porta sense pany.
Al centre voltant
egocèntric fantasma
de l'esser captiu,
sense entendre
ni desentendre's
del reflex emmirallat
a vitralls opacs.
Cau la clau i el
raig de llum
li abaixa el cap
per mostrar-li l'ombra,
tot sembla
enderrocar-se
reconeixent a l'home,
no esperit.
El dit apuntala
el sostre,
dit clau.
La cama llarga
empeny la porta
fent semblar titella
al bufó.
Cec, coix mancat
del dit que no pot
fer servir
per assenyalar camí.
El terra es mou,
el nin comença
a girar convertint-se
en aquelles marionetes
que ballen
al ritme de notes
gravades com un rull
que semblen escrites
pel cec sord.
Irònic.
                          @CMtnezQ - 2013

Pa mut

No hi és,

m'he hagut de desfer d'ell

       capità.

No ha tret ni mitja paraula!

Li he estomacat com si m'anés la vida!

Però no ha dit ni mitja

que volia que fes?

quan m'he aturat, 

el seu cos romania 

quiet, immòbil

ho he sabut,

no era ell!

Havia de desfer-me'n del cos

i l'esquarterat en dos!

Però quan feia poc que cremava

les cendres, podrien ser proves!

I jo només sóc culpable de voler viure!

No podia malmetre'm per un tros com ell!

Maleït sia!!!

Era tan bo amb tomàquet!

Capità!!!

Però ara no queda res!

Tan sols la meva paraula

i aquest bocí

que és per a vostè.

                                       @CMtnezQ - 2012

Eixample

Tomba'm, va.

L'esquadra doblega la línia

i Cerdà et deixa

un mapa de passes.

Cent metres.

Si mirant borinot les rutes endavant

veieres com ara tombes i tombes
doblegant als costats.

Ho entens?

No gires per gust

no tombes conscient

com abans,

travessaves camps

i avui,

voreges illes.

Cent metres.

No veus més enllà

però,

saps que hi ha.

                           @CMtnez - 2012