El gel desglaçat
convertit en cendra.
Follia dins el racó
de porta sense pany.
Al centre voltant
egocèntric fantasma
de l'esser captiu,
sense entendre
ni desentendre's
del reflex emmirallat
a vitralls opacs.
Cau la clau i el
raig de llum
li abaixa el cap
per mostrar-li l'ombra,
tot sembla
enderrocar-se
reconeixent a l'home,
no esperit.
El dit apuntala
el sostre,
dit clau.
La cama llarga
empeny la porta
fent semblar titella
al bufó.
Cec, coix mancat
del dit que no pot
fer servir
per assenyalar camí.
El terra es mou,
el nin comença
a girar convertint-se
en aquelles marionetes
que ballen
al ritme de notes
gravades com un rull
que semblen escrites
pel cec sord.
Irònic.
@CMtnezQ - 2013
